dissabte, 16 de febrer del 2008

Jericano&Aina


He tingut regal de Sant Valentí, a part d'uns bombons que em van regalar Alicia i Mercedes (4 concretament) han arribat el Jericano i Aina a visitar-me. Una vegada estàs fora de casa et fa molta il·lusió vore gent de la teua vida "anterior"

Ahir divendres no vam estar junts perquè jo havia d'estudiar, però hem intentat que aprofitaren el temps de la millor manera possible; ells van estar ahir en Düsseldorf i Köln, i hui ens hem passejat per Bonn, fent els guiris d'una forma exagerada. Hem estat en el parc més gran de Bonn, i ens hem trobat amb el llac gelat!! Hem jugat com xiquets, de fet ens imitaven!

En breu noves notícies...

dilluns, 11 de febrer del 2008

Benvinguts al meu nou Blog!!

Aquest blog naix per diferents motius:

1. Jo també vull ser guay (tecnològicament parlant). Ja que em vaig comprar el mòbil quan els jubilats ja en tenien, vaig tindre mp3 quan els mp4 ja estaven barats, i la tele de ma casa pareixia treta de "Cuéntame", vull tindre un blog quan encara es guay tindre'l.

2. Estic d'exàmens. La gent que heu tingut exàmens sabeu la capacitat que adquireix la ment durant aquestes dates per a inventar milers d'activitats diferents a sentar-te davant d'uns apunts (leáse que els meus estan en alemany)

3. Tinc molt per contar, degut a que em trobe d'Erasmus en Bonn (Alemanya). Fins ara he enviat als meus contactes e-mails, però donat que tinc prou capacitat per a traure temps per a coses semiinútils o inútils completament, m'enrolle com les persianes en els e-mails. L'últim, escrit la semana passada, me l'han respost per ara 3 persones i 2 han propinat crítiques (constructives?) sobre la enrollamenta en sí. Ací puc allargar-me el que em done la gana sense ocupar-vos la memòria del correu i a més vos estalvie la faena de tindre que enviar el meu e-mail a la paperera.

Tal vegada el blog arriba un poc tard, ja que m'acoste perillosament a l'equador de la meua experiència Erasmus, però des que he arribat la vida ha sigut molt frenètica, i sincerament, tampoc se m'havia ocorregut fer-ho.

El nom és un menut homenatge a ma mare. Ella em deia a mí que havia eixit de l'ou quan jo, als meus 14 anys o per ahí, començava a anar pel món. A mí i als meus germans sempre ens ha fet molta gràcia; em posaria ara poètic i vos explicaria el significat metafòric que li veig, però anem a deixar-ho per a un altre dia que ploga, que hui per 5é dia consecutiu fa sol en Bonn, és tan increïble! (no sabia com incloure esta informació) Bo, per això i per la gracieta del joc de paraules crec que és un bon nom, espere que a vosaltres també vos agrade.

Vaig a deixar-ho ací, aquest ha sigut només el bateig del meu blog (queda tan guay dir el MEU blog XD), i no vaig a cometre el error de taladrar al primer dia i que no torneu a entrar mai més en la vostra vida.

Fins pronte!