diumenge, 6 d’abril del 2008

Filé-titos andálus


Ha sigut un cap de setmana molt curiós. M'alegre molt d'haver eixit totalment de l'ambient Erasmus per a clavar-me sol amb estudiants alemanys. Tenint en compte que no sabia ni a on anava, ni amb qui, ni el motiu, ha ixit genial.

La cosa bàsicament consistia en anar per la montanya seguint al professor Schumacher (la traducció és Zapatero, l'home m'ha manifestat el seu entusiasme davant del fet de tindre el mateix cognom que el nostre president), que al crit de "Kommen Sie mal" (vinguen vostés), ens obligava a perseguir-lo per a dir-nos quina planta era esta o l'altra. Els alemanys ho vivien prou; jo, donades les meues dificultats lingüístiques i els meus pocs coneixements d'herbes alemanyes (també d'herbes de qualsevol altre tipus), no m'enterava de massa; per a explicar-ho clar, en castellà/valencià no m'haguera enterat, imagina en alemany.

Amb els alemanys molt bé. Ells ja tenien els seus grups fets, però són enrollats, inclús ahir em van començar a cridar-me Jopp (sona "yop"), que és el equivalent al Pepe alemany, tenen la seua xispa.

El divendres per la nit vam sopar en un restaurant del poble on dormiem, i una de les opcions a elegir eren "Filé-titos andálus", segons pronunciava el meu profe Schumi. Els vaig demanar com a experiment sociològic, per a vore com cuinaven això, i vaig comprovar que els alemanys li diuen andálus a una cosa quan li posen quantitats industrials d'all (que vaig estar rotant tota la nit, però quasi millor no parlaré de les meus experiències estomacals), i jolivert d'eixe sec del Hacendado. En la foto podeu apreciar un plat típic de l'agermanament germano-andaluz, amb les seues creïlles fregides típiques andaluses de tota la vida (jo li diria, 3 tallaes de llomello amb picaeta i creïlles fregides, però ves i explicals a ells això). Després ferem una cata de 12 vins, que em va fer compendre perquè els catadors escupixen el vi: a la copa número 7 ja portes tal meló que et dona igual 5 que 25, tot fa el mateix gust, ja et beuries fins l'aigua dels florers. Igual la meua cultura és extranya, però jo a un professor, per molt major que siga, que es bufa amb mí no li puc parlar de vosté, pues Schumi amb bon melonet ens parlava de vosté i nosaltres a ell, però el més extrany és que és un profe d'aquest típics q estan a punt de jubilar-se que disfruta d'un cap de setmana amb alumnes, i per a res vol crear distància parlant de vosté, aleshores perquè ho utilitza??? Coses de l'alemany...
Haviem d'escriure en un paper el que ens pareixia el vi; per últim vos escric el que vaig escriure, podeu veure la evolució sofrida, i que no estaven especialment bons:
1. Superdolç, aiguat
2. Aiguat
3. Dolç
4. Avinagrat, ... tb. dolç
5. Millor, però (no hi ha res més escrit !?!)
6. Bo!! Cada vegada estem mes bufats
7. Booo
8. Fa gust a peus
9. Perquè ara comencen a fer gust a peus i l'alemany del meu costat diu que està de P.M.?
10. Tintorro de la casa de tota la vida
11. Impossible de beure sense casera
12. ... (ja no em vaig enrecordar d'evaluar-lo)