Sant Joan a la vora del Rin

El Sant Joan forma part de la nostra vida, i a pesar de no considerar-me supersticiós és una nit en la que hi ha que banyar-se els peus, sí o sí. Mai havia probat banyar-me'ls en aigua dolça, supose que hi haurà que tindre una pell especial que sàpia diferenciar entre aigua salada i dolça per a notar la diferència, i no sóc l'afortunat que te eixe tipus de pell (perquè dic açò??); així que vaig cumplir el ritual, però sense botar ones, es lo que tienen los ríos... En les latituds del nord és fa més de veres que mai el de la nit més curta de l'any, a les onze i mitja de la nit encara es veia claror al fons, i a les tres i mitja ja hi havia claror a l'altra banda. A les 4:43 van apagar les llums les faroles en Bonn!! Increïble!! El costat negatiu de la història és la sensació de queesticfentenlameuavidaarribantlanitdundillunsdediaacasa... l'altra cara de la moneda, però duc entrenat-me en contra d'aquesta sensació un any i ja sóc quasi inmune a ella. Vos deixe una flipada de foto feta a les 10 de la nit on es veu l'esplendor del "Pare Rin", com li diuen la gent de les ciutats per on passa aquest riu imponent.

I pel demés, ja comence de nou la meua visita a les biblioteques. Perquè mai deixarà de sorprendrem per moltes vegades que vaja que la biblioteca principal de la universitat estiga enmoquetada de dalt a baix? Algú pot explicar quin sentit té? Igual és que tenen un cupo anual i han d'utilitzar-lo, altra cosa...

I m'han tirat ja de la biblioteca. M'han tirat de quasi tots els llocs en Bonn; per supost en tots els pubs, llocs de copes en quasi tots, festes de residència en totes, del supermercat també... em faltava la catedral i la biblioteca. Ara només em falta la catedral i Bonn en global. Va ser perquè està prohibit parlar pel mòbil, però no només en les aules per a l'estudi, sino també en les escales d'accés a elles, des de les quals no es sent res dins si parles. I com que a normes absurdes hi ha que fer cas omís (que es note la xuleria) em vaig posar a parlar fins que als 20 segons va vindre un tio i em va demanar, molt educadament això sí, que abandonara la biblioteca i que al dia següent podia tornar. El millor de tot és que havia quedat per a vore jugar a Espanya a les 20:40 i eres les 20:15, és a dir, que me n'anava de totes formes, i vaig estar a punt de dir-li: -Senyor home, me n'anava de totes formes; però ja em va paréixer ser massa follonero i vaig abandonar la biblioteca amb sonrisa de cafre dirigida al tio en qüestió.

Com comprar pantalons en Bonn

Vaig estar intentat comprar-me roba aquesta setmana. Quan vaig arribar a Berlin en setembre, vaig arribar amb xancles (sense calcetins per supost). Al eixir de l'aeroport i comprovar que feia 10 graus menys que en Espanya i que tots els alemanys portaven ja abric em vaig sentir molt guiri per primera volta; aquesta experiència em va fer tornar a casa en Nadal part de la poca roba en estiu que vaig portar, pensant que en Alemanya no fa mai calor, per a ara tornar a descobrir que, efectivament, en Alemanya pot fer també molta calor i que necessite roba d'estiu, i tornar a sentir-me molt guiri.

Al que anava, vaig anar a comprar-me pantalons curts i vaig tornar a casa sense pantalons i indignat. Mai aconseguiré entendre el tallatge alemany dels pantalons, jo crec que la gent compra a ull i no mira la talla! A més, em vaig emportar la sorpresa de que els pantalons més menuts de la tenda em venien grans. Una amiga meua del poble en Nadal al vorem més prim em va dir que vindria a Alemanya a fer règim. Sí, si no t'agrada massa l'embotit ni les coses fregides i eres de sentar-te davant d'un arròs i no parar fins a que t'isca per les orelles, Alemanya és una bona opció per a fer règim, perquè no passes fam (hi ha aliments suficients, no patiu) i perds uns quilos... Encara així, jo crec que no estic tant xuplat com per a que em vinguen grans tots els pantalons d'una tenda. Espere que mai ma mare puga llegir aquest blog, sino se'n ve a Alemanya amb un traile d'aliments autòctons valencians per a que em puga comprar pantalons.

Hi havia altres coses de les latituds del nord que sabia, però que no m'havia parat a pensar. Per exemple, la llargaria del dia. És superflipant que a les a les 11 de la nit encara es veja llum, i que a les 5 del matí siga completament de dia (no és que no estiga dormint, és que m'alce només per a analitzar a quina hora ix el sol... jo que tinc esperit científic :P). I jo amb tantes hores de sol i amb bon temps no puc estudiar, la culpa del meu fracàs acadèmic la tindrà el temps, no jo.

Vos deixe la foto de l'adaptació al medi (com deia Darwin, només l'animal més fot sobreviu, i aquest és el que més capacitat té d'adaptar-se); és el meu amic Andreu, després de 8 mesos en Alemanya, ja amb mallorquines i calcetins. De totes formes, si jo tornara a estar a dia 10 de setembre de 2007, m'haguera posat un parell de calcetins en al motxila per si acàs.