Sant Joan a la vora del Rin

El Sant Joan forma part de la nostra vida, i a pesar de no considerar-me supersticiós és una nit en la que hi ha que banyar-se els peus, sí o sí. Mai havia probat banyar-me'ls en aigua dolça, supose que hi haurà que tindre una pell especial que sàpia diferenciar entre aigua salada i dolça per a notar la diferència, i no sóc l'afortunat que te eixe tipus de pell (perquè dic açò??); així que vaig cumplir el ritual, però sense botar ones, es lo que tienen los ríos... En les latituds del nord és fa més de veres que mai el de la nit més curta de l'any, a les onze i mitja de la nit encara es veia claror al fons, i a les tres i mitja ja hi havia claror a l'altra banda. A les 4:43 van apagar les llums les faroles en Bonn!! Increïble!! El costat negatiu de la història és la sensació de queesticfentenlameuavidaarribantlanitdundillunsdediaacasa... l'altra cara de la moneda, però duc entrenat-me en contra d'aquesta sensació un any i ja sóc quasi inmune a ella. Vos deixe una flipada de foto feta a les 10 de la nit on es veu l'esplendor del "Pare Rin", com li diuen la gent de les ciutats per on passa aquest riu imponent.

I pel demés, ja comence de nou la meua visita a les biblioteques. Perquè mai deixarà de sorprendrem per moltes vegades que vaja que la biblioteca principal de la universitat estiga enmoquetada de dalt a baix? Algú pot explicar quin sentit té? Igual és que tenen un cupo anual i han d'utilitzar-lo, altra cosa...

I m'han tirat ja de la biblioteca. M'han tirat de quasi tots els llocs en Bonn; per supost en tots els pubs, llocs de copes en quasi tots, festes de residència en totes, del supermercat també... em faltava la catedral i la biblioteca. Ara només em falta la catedral i Bonn en global. Va ser perquè està prohibit parlar pel mòbil, però no només en les aules per a l'estudi, sino també en les escales d'accés a elles, des de les quals no es sent res dins si parles. I com que a normes absurdes hi ha que fer cas omís (que es note la xuleria) em vaig posar a parlar fins que als 20 segons va vindre un tio i em va demanar, molt educadament això sí, que abandonara la biblioteca i que al dia següent podia tornar. El millor de tot és que havia quedat per a vore jugar a Espanya a les 20:40 i eres les 20:15, és a dir, que me n'anava de totes formes, i vaig estar a punt de dir-li: -Senyor home, me n'anava de totes formes; però ja em va paréixer ser massa follonero i vaig abandonar la biblioteca amb sonrisa de cafre dirigida al tio en qüestió.