Com comprar pantalons en Bonn

Vaig estar intentat comprar-me roba aquesta setmana. Quan vaig arribar a Berlin en setembre, vaig arribar amb xancles (sense calcetins per supost). Al eixir de l'aeroport i comprovar que feia 10 graus menys que en Espanya i que tots els alemanys portaven ja abric em vaig sentir molt guiri per primera volta; aquesta experiència em va fer tornar a casa en Nadal part de la poca roba en estiu que vaig portar, pensant que en Alemanya no fa mai calor, per a ara tornar a descobrir que, efectivament, en Alemanya pot fer també molta calor i que necessite roba d'estiu, i tornar a sentir-me molt guiri.

Al que anava, vaig anar a comprar-me pantalons curts i vaig tornar a casa sense pantalons i indignat. Mai aconseguiré entendre el tallatge alemany dels pantalons, jo crec que la gent compra a ull i no mira la talla! A més, em vaig emportar la sorpresa de que els pantalons més menuts de la tenda em venien grans. Una amiga meua del poble en Nadal al vorem més prim em va dir que vindria a Alemanya a fer règim. Sí, si no t'agrada massa l'embotit ni les coses fregides i eres de sentar-te davant d'un arròs i no parar fins a que t'isca per les orelles, Alemanya és una bona opció per a fer règim, perquè no passes fam (hi ha aliments suficients, no patiu) i perds uns quilos... Encara així, jo crec que no estic tant xuplat com per a que em vinguen grans tots els pantalons d'una tenda. Espere que mai ma mare puga llegir aquest blog, sino se'n ve a Alemanya amb un traile d'aliments autòctons valencians per a que em puga comprar pantalons.

Hi havia altres coses de les latituds del nord que sabia, però que no m'havia parat a pensar. Per exemple, la llargaria del dia. És superflipant que a les a les 11 de la nit encara es veja llum, i que a les 5 del matí siga completament de dia (no és que no estiga dormint, és que m'alce només per a analitzar a quina hora ix el sol... jo que tinc esperit científic :P). I jo amb tantes hores de sol i amb bon temps no puc estudiar, la culpa del meu fracàs acadèmic la tindrà el temps, no jo.

Vos deixe la foto de l'adaptació al medi (com deia Darwin, només l'animal més fot sobreviu, i aquest és el que més capacitat té d'adaptar-se); és el meu amic Andreu, després de 8 mesos en Alemanya, ja amb mallorquines i calcetins. De totes formes, si jo tornara a estar a dia 10 de setembre de 2007, m'haguera posat un parell de calcetins en al motxila per si acàs.