Los erasmus también lloran

Com va dir la meua amiga Marta, "Los Erasmus también lloran", i es que Alemanya no és el millor lloc per a anar-te'n i aprovar un curs i mig com altes països europeus... ací hi ha que pencar més, i quan et veus en la biblioteca el dia 4 de juliol et passa pel cap el haver estudiat un mòdul de cuina o el haver-te'n anat d'Erasmus a qualsevol país on l'Erasmus fora el mític del que t'han parlat on s'aprova fent una presentació de E.S.O. Sí, estic d'exàmes; i sí, he d'estudiar; i sí, sóc Erasmus, que????? Encara ningú m'ha fet la pregunta del milió: I tú d'Erasmus estudies? Menganito va estar a noseon, no va fer res en tot l'any i va portar 110 crèdits aprovats; però tinc amics víctimes de la pregunta, amb les naturals i conseqüents ganes d'agafar al preguntador en qüestió, situar-li el cap en la carretera i esperar que passe un traile carregat de plom. Però després penses que amb el mòdul de cuina no hagueres pogut demanar Erasmus i que el Erasmus en Alemanya ha anat sobre rodes, i que no canviaries la experiència mai, així que és queixar-se de vici, una cosa a la que la raça humana acostuma, i jo no vaig a ser menys.

Canviant de tema; després d'un cap de setmana en Luxemburg, país menut, molt boniquet i mooooolt pijo, vaig arribar el diumenge per a vore en terres alemanys el partit Alemanya-Espanya. Ni que deciros-ni que contaros la quantitat d'alemanys amb tot tipus d'indumentària i complements alemanys que hi havia per Bonn. Després de vore l'afició espanyola (un poc menys del 0,5%), vaig dubtar sobre la meua integritat física durant/després del partit. Finalment va resultar que els alemanys tenen molt bon perdre i són molt respectuosos, Kein Problem, fins i tot alguns van celebrar la 2ª posició junt a nosaltres (foto). Els dies posteriors m'han felicitat per la Eurocopa, no entenc massa bé perquè, com si jo haguera jugat...

Últimament estic sospitant que només tinc una lectora, a la que ja li he expressat el meu agraïment, així que no estaria de més que si algú llig açò deixara un comentari, encara que fora una vocal, més que res per a deixar de tenir la sensació que als meus amics els importa 3 ... la meua vida, de que el blog es un p. rollo o de que estan massa ocupats per a llegir (jajaja)