Quan vaig començar aquest blog la idea era penjar aquells e-mails inacabables que vos enviava, als quals em responíeum dient-me pesat, i al final m'he donat compte de que ha passat un poc a ser un diari (diari no massa, més que res per la poca freqüència amb que actualitze). Hui, després de sentir des de fa uns dies que tinc un peu en la meua vida real i normal, deixeu-me que no escriga una entrada massa divertida (si és que les altres ho van ser), hui vull posar-me un poc sentimentalista.
Des de fa un parell de setmanes només faig últimes coses, i això no és una bona senyal. La foto que penge és la foto de grup dels Erasmus, la foto del final dels Erasmus, amb ella podeu jugar al "Donde está Wally?" amb mí. Després vam fer la "festa" del final en la Oficina Erasmus (festa entre cometes donat que ens tiren a les 11 de la nit, quan comença a animar-se l'assumpte).
Em plantege si em costarà acostumar-me a no viure en Bonn, espere que no m'entre cap depressió post-erasmus, una depressió molt fashion entre els que se n'han anat a viure aquesta experiència.
No sé si m'acostumaré a no poder anar en bicicleta a tots els llocs, a no poder-me sentar en el sillí perquè sempre/quasi sempre està banyat, a entrar per darrere a l'autobus sense donar explicacions al conductor, a agafar dia sí dia també el autobus nocturn totalment ple de personatges, a utilitzar la paraula pirsons en referència a ells, a tindre un McDonald's 24 hores obert i utilitzar-lo de after quan et tiren de tots els llocs, a esperar amb il·lusió el dilluns per a fer-me el Frozen Daikiri del Blow Up (el pub més mític de Bonn, abans un puticlub), a no beure cervessa de mig litre, a no poder comprar cervessa a partir de les 22, a entendre totes les converses, a no viure en Ippendorf amb una ristra de personatges molt considerables (mai he contat que Marta i jo creiem que per a asignar la residència fan un anàlisi de la firma, perquè no és normal que en algunes residències hi haja gent que se li'n va tant) a no ser especial per no ser guiri, a no vore a diari als amics que he fet ací...
Al que m'acostumaré enseguida és a no estar a 13º en Juliol!! Que ganes de passar calor!
BONES FESTES DE SANT JAUME A TOTS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada